NOSALTRES
Juntes tenim les eines creatives al servei dels processos terapèutics. Ens apassiona la dansa contemporània i creativa. Gaudim creant, coreografiant i aprofundint en la recerca terapèutica. Ens complementem perfectament perquè tenim personalitats diferents i aprenem sempre l’una de l’altra. Som un equip amb energia, idees i llum!
Creiem en el cos com un territori viu i essencial. No l’entenem com un objecte que cal corregir, exigir o empènyer, sinó com un espai d’escolta, memòria i saviesa que sosté la nostra experiència vital.
Entenem el moviment com un llenguatge propi, una via d’expressió que no busca la forma ni el rendiment, sinó la veritat del que s’està vivint. La dansa, per a nosaltres, és una eina de connexió, presència i transformació.
Concebim la creació com un acte de cura. Un espai on allò sensible, fràgil o inacabat pot existir sense pressa ni judici, i des d’on es poden desplegar processos personals i col·lectius amb sentit.
Defensem la importància d’aturar-se, de baixar el ritme i de retornar temps i espai al cos, especialment en un context que prioritza la velocitat, l’exigència i la productivitat constant.
Treballem des del respecte als processos honestos, el valor del col·lectiu i la creació d’espais segurs, on no cal fer-ho bé ni arribar a cap lloc concret per sentir-se suficient.
Acompanyem amb més poètica que estètica, posant el focus en obrir espai, reapropiar-nos del cos i habitar-lo amb més llibertat, presència i amabilitat. Des d’aquí, caminem.
Sara Toro i Laia Estremeiro
Sobre mi
Sóc Sara Toro.
Educadora social de formació, ballarina d’arrel i artterapeuta per camí recorregut. Acompanyo processos humans des del cos, l’art i l’escolta.
Ballo des que tinc memòria. A la meva infància vivia en una casa plena de gent on passaven moltes coses i, quan necessitava intimitat, em tancava al bany per ballar. La dansa mai no ha estat per a mi una cosa estètica ni competitiva: ha estat la meva manera d’expressar-me, d’autoregular-me, de tornar a mi, de sentir-me vital… A mesura que creixia, l’escriptura creativa i personal també em va ajudar a transitar els meus moments difícils, expressar-me i a canalitzar la meva creativitat i energia.
La dansa i l’escriptura creativa sempre hi han estat, però a estones van quedar en segon pla. Fins que el cos em va demanar més.
El cos com a crida
Sempre vaig tenir clar que el meu camí era en l’àmbit social, així que vaig estudiar Interpretació de la Llengua de Signes i Educació Social. Durant molts anys he treballat —i continuo treballant— en l’àmbit social i comunitari. M’importa el col·lectiu, la cura i crear espais on les persones es puguin sentir acompanyades i sostingudes.
Durant la meva trajectòria he viscut dues crisis vitals que tot i ser moments molt durs on vaig patir ansietat i depressió, em van servir per conèixer-me més, aprendre i escollir camins que m’han portat a on estic avui. En la primera crisi em vaig acompanyar d’una terapeuta psicocorporal i vaig aprendre que tot es queda al cos i tot passa pel cos. El cos ens parla i sinó l’escoltem crida i somatitza de diferents maneres. I el cos al cap d’uns anys va tornar a cridar.
Vaig provar diferents teràpies també més verbals i diferents tipus de dansa fins que vaig anar a parar a un espai d’expressió corporal i dansa creativa que em va canviar la vida. Em sentia lliure, creativa, amb energia…No buscava fer-ho “bé”, buscava tornar a sentir. Encara que fos només una hora a la setmana, aquell espai era important per a mi. Allà vaig entendre que el meu camí tenia a veure amb aturar-me, escoltar i tornar al cos.
Crear per recordar qui som
Això em va portar a formar-me. Després de provar diferents enfocaments, vaig arribar al postgrau de Cos i Art a l’escola Alas. Allà vaig descobrir una cosa clau: la meva creativitat. Al principi tenia resistències perquè no venia del món de les arts plàstiques, però aquella formació va ser un abans i un després. Em va mostrar que la creativitat no és un do per a uns pocs: és una necessitat humana quan tenim espai i permís.
Vaig entendre que l’art tenia un efecte terapèutic real. Per això vaig decidir aprofundir-hi i vaig cursar el Màster en Artteràpia Gestalt. Una formació arterapeutica amb base a l’escolta del cos.
Amb tot això ja fa uns anys vaig emprendre un camí de creació de projectes i espais on integro tota la meva experiència vital i professional.
Què ofereixo
Acompanyo processos individuals i grupals a través de l’artteràpia, el moviment conscient i la creació artística, en contextos socials, comunitaris, educatius i de benestar.
Treballo per obrir espai: per sentir, expressar i habitar el cos amb més llibertat i amabilitat.
Crec en el vincle com el centre del procés terapèutic. Acompanyo des de l’escolta emocional, la curiositat, la intuïció, l’humor i el joc, amb una mirada curosa i humana.
I des d’aquí, acompanyo.
Sobre mi
Sóc la Laia Estremeiro. Vaig estudiar Pedagogia i Dansa Contemporània a l’Institut del Teatre de Barcelona. Posteriorment em vaig especialitzar en Dansa Moviment Teràpia, aprofundint en la relació entre cos, ment i emoció, i en com el moviment pot esdevenir una eina de regulació i sanació emocional.
El procés personal que vaig iniciar a través del cos va transformar la timidesa, l’autoexigència i la frustració viscudes durant els anys de formació en dansa, obrint-me a un recorregut vital i professional més lliure i conscient. Aquest camí és la base des d’on treballo i acompanyo actualment.
He desenvolupat projectes amb diversos col·lectius, com la dansa creativa amb dones amb fibromiàlgia, la creació coreogràfica amb persones amb diversitat funcional i grups de desenvolupament personal. M’interessa especialment la creació en moviment amb persones que mai abans s’han considerat coreògrafes.
Fa tres anys vaig crear el grup Les Edats de la Glòria, que amb constància, presència i treball sostingut s’ha convertit en una companyia i en un dels meus principals projectes creatius i humans.
Ser al Cos
Ser al Cos és una proposta de treball corporal i emocional basada en la Dansa Moviment Teràpia, el moviment conscient i la presència. Parteix de la idea que el cos no és només un vehicle, sinó un espai de memòria, regulació i coneixement.
A través del moviment, la respiració, l’exploració guiada i la creació, el mètode facilita processos de connexió amb el sentir corporal, l’expressió emocional i la integració del que es viu. No es treballa des de la correcció ni des del rendiment, sinó des de l’escolta, el respecte als ritmes propis i la vivència directa.
Ser al Cos posa el focus en habitar el cos amb més consciència, reduir l’estrès, recuperar energia, expressar emocions i generar canvis reals que es puguin sostenir en el dia a dia.
La meva manera d’acompanyar
Acompanyo des de la presència, la sensibilitat i el respecte profund pels processos individuals i col·lectius. Creo espais segurs on no cal fer-ho bé ni arribar a cap lloc concret, sinó escoltar, sentir i permetre el que apareix.
El meu treball combina estructura i llibertat, contenció i exploració, donant valor tant al procés com a l’experiència corporal que es va desplegant. M’interessa especialment com el moviment pot obrir comprensió, desbloquejar patrons i afavorir una relació més amable amb una mateixa.
Després d’un retir de meditació Vipassana de deu dies de silenci, es va obrir un camí interior profund que continuo explorant i integrant en la meva manera de viure i d’acompanyar. Aquesta experiència reforça una mirada més present, honesta i arrelada al cos.
Continuo investigant la importància del moviment en la nostra experiència vital, amb l’objectiu de sentir el que sento al cos i acompanyar altres persones en la seva pròpia experiència d’habitar-se.
Ballarines i creadores
Grups de moviment i artteràpia
creació de projectes i de materials
col.laboracions
Amb més de 20 anys de trajectòria, he col·laborat en projectes educatius, socials, culturals i terapèutics amb entitats públiques i privades com ajuntaments, consells comarcals, fundacions, centres educatius i entitats socials.
He impulsat i coordinat iniciatives vinculades a la cultura, la igualtat, la salut, la creativitat i el desenvolupament personal i comunitari, integrant sempre una mirada humana i transformadora.
