Publicacions
EL COS SENSE FILTRES
Idees, reflexions i confidències
Laia Estremeiro
Va de sentir, no d'entendre-ho tot
Tenir accés a tanta informació és un gran avenç.
Podem llegir, comparar, triar què ens interessa i què ens serveix. Això ens dona context, llenguatge i una certa comprensió sobre qui som i per on anem.
Però entendre no és transformar. La lectura pot ordenar, posar paraules, donar sentit… però no sempre mou. El canvi real no passa només pel cap, sinó quan ens deixem sentir al cos allò que incomoda, el que bloqueja, el que ens fa repetir patrons, vivències o conflictes.
Potser la pregunta no és quina informació et falta, sinó què estàs evitant sentir.
I si el proper pas no fos saber més, sinó escoltar-te d’una altra manera?
Entendre’t no sempre et transforma. Sentir-te, sí.
- Ser al cos
Laia Estremeiro
Les emocions no desapareixen.
Hi ha una idea que sovint oblidem: les emocions no marxen perquè les ignorem ni perquè ens repetim que “tot està bé”. Quan no les expressem, el cos les guarda. Les guarda en forma de tensió, de cansament, de pressió al pit, de nusos a la gola o d’una incomoditat difusa que no sempre sabem explicar.
El cos és honest. Allò que no pot sortir, ho reté i ho mostra en el moviment —o en la seva absència. Les emocions que no es mouen s’acumulen; les que poden circular, es transformen. No es tracta de fer grans gestos ni de “ballar bé”, sinó d’oferir al cos un espai segur perquè pugui expressar el que la ment ha intentat controlar o reprimir.
Potser no cal evitar les emocions, sinó acompanyar-les perquè puguin mutar en una forma més habitable. Quan una emoció es mou, deixa d’ofegar i es converteix en energia disponible.
Què passaria si escoltéssim el cos abans d’intentar entendre’l?
Laia Estremeiro
Decidir observar, viure i abandonar el control
Hi ha moments en què el més revolucionari no és fer més, sinó aturar-se a observar. Mirar què passa quan no intervenim, quan no corregim, quan no intentem portar l’experiència cap on creiem que “hauria” d’anar. Viure sense anticipar, sense dirigir constantment, és una decisió conscient que no sempre és fàcil.
El control sovint neix de la por. De no voler sentir massa, de no voler perdre l’equilibri aparent. Però el cos no entén d’estratègies: quan li deixem espai, mostra el que hi ha. Sensacions, emocions, impulsos. Abandonar el control no és rendir-se, és permetre que el cos prengui la paraula i confi ar que sap trobar el seu propi ordre.
I si, en lloc de controlar el procés, t’atrevissis a viure’l?
Què podria aparèixer si observessis sense intervenir, encara que sigui per uns instants?
UNEIX-TE A LA NOSTRA COMUNITAT
Si vols rebre informació, llegir els articles i rebre les promocions i descomptes de les nostres activitats, contacta’ns!